Acordions inventats

Investigació artística sobre l’imaginari plàstic de l’acordió diatònic.

La recerca  al voltant de l’acordió diatònic em porta a indagar sobre la plasticitat que té el propi instrument. Constato que té certes dicotomies interessants: un instrument de vent flexible en la manxa i a la vegada rígid en el cos, de materials durs com la fusta o el ferro i delicats com el feltre o el paper, amb mecanismes complicats per dins i sobri per fora en la seva forma, tant tímid quan està tancat i en silenci, i tant descarat quan sona i s’obre del tot. Per ampliar tot aquest imaginari sobre l’acordió faig una recerca en la gent del meu voltant. Els pregunto que els suggereix l’acordió, tant a nivell físic com conceptual. El resultat és una llista d’ adjectius, qualitats i símils ben suggeridors.


A partir d’aquestes idees i donant continuïtat a les partitures pintades convertides en acordions, començo a crear físicament acordions imaginaris i inventats[1].  Alguns naixen dels adjectius de la llista o de les qualitats dels seus materials. El treball en sèrie ajuda a la creació i estirant poc a poc del fil d’una idea en naix una bona col·lecció feta amb materials, formes i colors ben diferents. Amb la idea de donar so a aquestes noves invencions decideixo posar música als acordions. Els gravo amb el moviment que tenen i després hi afegeixo el so que crec que poden tenir per la forma, textura o color. Són elements plàstics que prenen so i directament relaciono arts plàstiques, música i moviments (als acordions i les gravacions). De tot aquest imaginari en faig un recull i ho penjo al Facebook per compartir-ho amb el públic.

Com a artista resident a Roca Umbert m’arriba la proposta de fer una exposició col·lectiva titulada # SPAMDARTS [2], etiqueta sota la qual els artistes residents mostrem no només les nostres obres sinó tots els elements que intervenen en el seu procés creatiu. Pretenem acostar al públic les experiències i processos que acaben formant part essencial de qualsevol obra d’art. Des del 18 al 21 de desembre del 2014 es pot visitar la mostra col·lectiva que té lloc a la Sala Zero de l’Espai d’arts de Roca Umbert que proposa una ruta directa entre espai expositiu i lloc de creació,  podent visitar en una jornada de portes obertes, els tallers dels artistes.                                              .
Amb l’objectiu que planteja #SPAMDARTS decideixo mostrar una selecció dels meus Acordions inventats com a part del meu procés creatiu per realitzar el projecte final i fer-hi una acció musical el dia de la inauguració. Per a la performance inaugural, amb la col·laboració de la Mar Aumedes, faig en directe el que abans havia gravat i pensat per ser visualitzat en vídeo. Ella manipula els acordions i jo els poso música. Cada acordió té la seva textura sonora i depèn del moviment que realitza la Mar jo improviso la música i els sons. Hi ha acordions que tenen sons percutius, d’aire o clústers i n’hi ha de més melòdics jugant amb la tessitura i harmonia en diferents acordions. Per arrodonir la performance hi afegeixo algunes accions més com la interpretació de la partitura Cantaparla[3] on hi intervé la veu o una introducció musical al voltant de la sala passant per davant de cada expositor. També hi introdueixo el tacte, tant a l’espectacle manipulant els objectes, com  després a l’exposició, la mostra d’acordions és per ser tocada i manipulada. Així apareixen els quatre eixos de recerca i tres sentits[4] a partir d’una idea gràfica inicial.

IMG_5214Imatge 11. Performance #SPAMDARTS. 20-12-14

Del “curs de sistematúrgia i recopilació de films[5]” impartit per Marcel·lí Antúnez prenc la idea i concepte que la creació es retro alimenta des de l’àmbit de les idees temàtiques (elements estètics, en aquest cas l’acordió) cap a les  idees estructurals (les que fonamenten el cos teòric del treball, en aquest l’imaginari al voltant de l’acordió i els quatre eixos). No necessàriament s’ha de treballar des de la música, sinó que els elements plàstics poden ser uns elements molt potents de sortida per arribar a idees estructurals. Amb els acordions inventats passa exactament això, de la creació plàstica passo a la musicalitat d’aquest elements, a l’exposició artística  i finalment a la posada en escena d’aquesta exposició que acaba esdevenint una performance completa.               .
Constato que la interacció amb els artistes residents és molt enriquidora, tenen una visió de l’art des de la vessant plàstica que fa plantejar moltes coses, vist des del punt de vista d’un músic. Ells troben a faltar  el component més social de la música i el moment de contacte directe amb el públic. Jo els comento que per altra banda, els músics, tenim l’handicap de dependre sempre de la interpretació final per assolir l’èxit. En canvi ells presenten l’obra al públic ja feta i sense que el directe pugui esdevenir definitiu per determinar el seu èxit, que d’altra banda crec que és el que realment fa que la música sigui, per a mi, especial. Amb aquesta nova experiència he viscut la creació des de les dues vessants i ha resultat molt interesant.

[1] Podeu veure’n tota la col·lecció al DVD annex.

[2] Podeu buscar el hashtag #SPAMDARTS al Twitter o Facebook i hi trobareu més informació.

[3] Vegeu el capítol 3.

[4] Eixos: música, veu, moviment i arts plàstiques. Sentits: oïda, vista i tacte.

[5] Curs de sistematúrgia i projecció de films. Seu de l’SGAE a Barcelona. Octubre 2015

Anuncis