Àgora és el compendi de performances de Pol Aumedes que es poden agrupar en una exposcició o espectacle.
L’àgora (del grec αγορά, ‘mercat’) fou la plaça pública de les ciutats estat gregues (les polis). N’era el centre cultural, comercial i polític. Les assemblees de ciutadans es realitzaven al mateix recinte.
I que és sinó un Artista i el seu Art: Cultura, comerç i pensament crític.
El projecte Àgora és un espectacle i una sala expositiva convertida en plaça oberta al pensament creatiu i crític. Un pensament, com no pot ser d’altra manera per la meva trajectòria, interdisciplinari a cavall entre la música, la dansa i les arts plàstiques. A Àgora es combinen objectes expositius i accions performatives.
Un punt de trobada entre diferents llenguatges artístics que experimenten el so, el moviment i el traç.
Com a tota Àgora s’hi convida al poble a dir-hi la seva i expressar-s’hi lliurement. Aquest és el cas d’aquest espectacle que interacciona amb el públic assistent i també amb agents artístics del poble com corals, grups de dansa, grups de música, artistes plastics… que participaran en alguna de les accions performatives que es realitzaren.
Àgora ha estat relitzada a:
31 de març al 9 d’abril del 2016 – Com a Exposició individual amb diferents accions artístiques a la Sala Zero de l’espai d’Arts de Roca Umberta a Granollers.
3 de febrer del 2018 – A l’Aliança de Lliçà d’Amunt en un espectacle amb col·laboració amb la coral l’Aliança i el Combo Red&Blue de l’Escola de música de la vall del Tenes.
Depenent del lloc on és realitzi Àgora s’hi agrupen diferents performances com:
Tot músic i artista plàstic té el seu repertori tant musical com gràfic. A les partitures pintades de Jukebox es mesclen els dos conceptes i representen tota la música que sonarà durant l’ Àgora. L’acordió és l’instrument per executar-les. El Reperdió és un compendi de tot el repertori a mode d’acordió, un petit objecte que conte tot el ball folk per fer les danses pintades, un objecte portàtil com l’acordió per anar de poble en poble fent balls com els vells acordionistes del Pirineu a principis del segle XX
Un mar de música, un repertori d’onades. Totes les variants de color, formes i textures que suggereixen els elements musicals mesclats amb els plàstics.
Surt de l’exercici imaginatiu de la idea d’acordió i totes les variacions físiques i metafòriques que pot tenir aquest instrument que el músic posarà so amb la col·laboració del públic.
Les Músiques pentagramades surten d’un divertiment per suggerir idees musicals a través del llenguatge visual. Totes elles esdevenen una història musicada per explicar com sorgeix una idea musical i el seu desenvolupament posterior.
L’acció Micrografia és un joc d’atzar entre el moviment, el traç i el so. El resultat del pèndol i l’acoblament del micròfon amb l’altaveu donen una bordó amb ritme que és la base per improvisar als músics mentre és realitza la peça gràfica.
Aquest seguit d’obres sorgeix del repte d’executar simultàniament la dansa, la pintura i el ball en un sol acte performatiu: els acordionistes sempre em sigut molt autosuficients, diuen que el nostre instrument és com una petita orquestra.
Música, traç i moviment a escena per acabar plasmats en una obra plàstica on el sentit performatiu te una importància fonamental.
El clúster és una conjunció de notes dissonants en el temps. Aquestes partitures gràfiques contenen un llenguatge propi a cavall entre la música i el llenguatge escrit. Són partitures per interpretar improvisadament per un conjunt de músics i cantants a les mans d’un director que passeja un punter làser per la partitura.
La socialització de so i el moviment es plasma amb les ballades a plaça, és a dir a l’Àgora. Al final de la nit, després d’hores de ball els balladors, convertits en pinzells, hi han traçat multitud de línies omplint-la d’un color homogeni i uniforme. Amb aquesta acció es pretén plasmar el rastre de cada dansa i deixar-ne una petja artística. Un grup de músics i balladors faran l’acció on al final com a festa final s’hi pot afegir tot el públic.
Matèria prima (Resultat de la instal·lació al Mau2015 a Roca Umbert)
La instal·lació vincula passat i present de la fàbrica a través de la matèria prima transformada a Roca Umbert. Antigament fàbrica tèxtil (aigua, carbó, coto, filots, pigments i teles) i actualment centre de creació artístic (papers, fang, pintures, pedra). Tones de materials que han entrat al llarg dels anys per les portes de la fàbrica i han sortit transformats en productes tèxtils, antigament, i actualment, en obres artístiques i cultura popular.
Es fa dialogar tots els materials en un sol espai on son transformats pel trànsit dels propis usuaris i visitants de la fàbrica en una obra artística de caire performatiu.
El resultat n’és un Core (extracció geològica) que mostra de quina matèria prima està fet Roca Umbert.
Pol Aumedes 