Els balladors i balladores, al llarg de la nit, a les places de ball, fan de pinzells deixant la petja dels seus moviments.
 Imatge 12. Saut Mariana |
Una de les raons de l’eix moviment en aquest projecte és la relació del músic tradicional amb la dansa. Sovint toco temes ballables i com a instrumentista saber ballar-los m’ajuda a interpretar-los. Tocant una masurca o un ball pla miro d’entre el públic la parella que balla bé i, si estan a gust, sé que el tempo és el correcte. De vegades, en tallers de ball o afterfolk[1], els músics toquem, i també ballem, algun tema. En Joan Codina és dels que fa bé les dues coses, un músic-ballador i viceversa, i amb ell treballo aquest aspecte del projecte.
 Imàtge 13. Borrèia Saperlipopette |
Quedem per tocar i ballar amb en Joan, un exercici poc habitual en parella i tocant instruments. Treballem una borreia a tres temps[2]i alguns sauts[3] com el Mariana o la Piga. La primera es balla en parella però sense agafar-se i l’altre és una dansa col·lectiva en cercle que es balla individualment, això ens permet tenir mobilitat i tocar amb certa comoditat els instruments. Un cop tocades i ballades, totes aquestes danses em suggereixen formes ben diferents. Amb la idea de plasmar-les en faig uns dibuixos zenitals. Per a la borreia faig dos cercles amb un centre gravitatori comú on els dos pinzells, que representen els balladors, sempre van a retrobar-se inexorablement i poc a poc es va tacant tot el paper. Per a Mariana dibuixo un semicercle que va creixent, una llavor que germina poc a poc i es va estenent per tota la superfície. Faig un vídeo de la interpretació gràfica de la borreia Saperlipopette, és a dir, primer enregistro el tema amb l’acordió i després filmo la representació gràfica escoltant la meva interpretació del tema. Tal com succeeix en moltes borreies, poc a poc vaig introduint variacions i improvisant en traços i materials diferents. El resultat és interessant, més en el procés que no en el resultat final. És la idea de tempus fugit, on cada instant de l’obra és diferent i irrepetible, cada compàs és una nova informació i transforma la peça irremeiablement cap al caos final: el color homogeni. Passa el mateix a plaça al final de la nit, després d’hores de ball els balladors, convertits en pinzells, hi han traçat multitud de línies omplint-la d’un color homogeni i uniforme. És l’aplicació de la lògica del ball a l’obra d’art plàstica.
 Imatge 14. Experimentant amb diferents materials |
Amb en Joan ens proposem plasmar aquestes imatges en directe, deixant les petjades marcades per fixar les figures fugisseres que esdevenen en la dansa. Així, els nostres moviments són traços que queden plasmats al terra i són tapats a la vegada per altres moviments que se sobreposen uns sobre els altres. Per fer-ho investiguem quins materials són els més adients, un procés de prova i error amb diferents materials i tècniques. Per la dansa Mariana el més adient és fer un línia de tints en pols de diferents colors coberts de terra negre preparats sobre una moqueta per on passarem ballant descalços. Tècnicament la dansa hi va molt bé perquè els passos són molt saltats i permeten escampar bé el material. La dansa, al tenir una coreografia fixa, permet preparar exactament la línia amb el material per on ballarem. A mida que ballem sobre aquesta línia van apareixent els diferents colors posats sota el negre tot fent un traç molt texturat i de diferents colors. Per a la borreia Saperlipopette, al ser un pas més arrossegat, optem per ballar-la descalços i amb la moqueta plena de pintures plàstiques de colors per a pintar-hi. La petja del color no segueix el ballador més d’un metre i optem per posar tolls de pintura distribuïts a l’escena on el ballador anirà a recarregar els peus per pintar la dansa. La dansa la deixem oberta a la improvisació i fa que, comparat amb Mariana, la representació gràfica de la borreia sigui cada cop ben diferent. Per a la dansa col·lectiva final, la Rumba Abstracta, tots els materials a escena serviran per a la improvisació dels col·laboradors que a cada repetició del tema s’hi aniran sumant. Uns tocaran l’instrument i els altres improvisaran per acabar de conformar un quadre final on tothom pinti la superfície restant.
De cara a la participació en l’exposició col·lectiva que es fa al juny del 2015 amb els artistes residents a Roca Umbert, proposo executar una dansa pintada sobre una superfície on hauré escampat diferents capes de terra de colors diferents i coberta amb una capa de terra negre. Al ballar-hi a sobre apareixeran els colors de les diferents terres.
Totes les danses pintades les entenc com una intervenció efímera perquè quan acaba la performance el material no pot ser exposat enlloc més, no és pot fixar de cap manera.
[1] En acabat el concert segueix la festa en format acústic, els balladors i músics toquen i ballen plegats a plaça.
[2] És una de les danses més característiques d’Occitània, la trobem bàsicament a la zona del Massís Central.
| [3] És un dansa Occitània de la regió del Bearn. |
Pol Aumedes 