Una experimentació entre la melodia, el traç i el gest que esdevé un cant de treball per pintar.
Quant et submergeixes dins la polifonia, la connexió entre cantants és el que la fa especial. Les veus s’uneixen però mantenen la seva personalitat, el seu color i a la vegada creen un so empastat.
A “El color de la veu” s’investiga sobre els possibles sons de la veu associada al moviment. Cantem el que pintem o pintem el que cantem simultàniament. Experimentem nous registres com: cridar, parlar, xiular, xiuxiuejar, onomatopeies, riure, badallar, esternudar…
Ens col·loquem en cercle amb un paper davant de cada intèrpret i gran varietat de materials per pintar al centre. Iniciada la improvisació, ens passem els traços-melodies de paper en paper. Primer és una interpretació individual on poc a poc les veus s’hi van acumulament creant una harmonia a la vegada que el so és va plasmant al paper i es defineix el color de la veu de cada intèrpret. Sorgeixen moments de bellesa inesperada i de caos fascinant, l’efecte és d’estar més que mai amb les orelles obertes per
rebre les diferents propostes dels companys i afegir-n’hi de noves.
Per al final de la performance componc un cant de treball titulat Policromia vocal que relata l’experiència viscuda. Aquesta peça polifònica, és interpretada al
final de la improvisació amb els dibuixos que hem fet penjats al pit i cantant davant del públic els mostrem el color de la nostra veu.
A nivell escènic es col·loca una càmera web transmetent en directe el que succeeix a la taula de dibuix en una gran pantalla, així el públic pot observar en detall el treball en directe de cada intèrpret.
Amb aquesta nova experiència es descobreixen nous timbres i tractaments possibles de la veu que s’incrementen a través de la vista amb el gestos i els traços de colors.
Pol Aumedes 