El color de la veu

Una experimentació entre la melodia, el traç i el gest que esdevé un cant de treball per pintar.

El cant és molt present en la música tradicional. Al cap de l’any tots hem cantat algun romanç, nadala, caramella, cant religiós, cançó de taverna, cant improvisat, havanera o goig. Tots ells es canten en ambient  i llocs molt diferents. Un garrotin cantat entre amics al bar no sona igual que una nadala cantada al menjador de casa el dia de nadal. El mateix cantant imposta la veu d’una manera diferent simplement pel gènere que està interpretant i per això en resulten timbres i colors diferents.

INSTUMENTS DE VENT 2Imatge 17. Instruments de vent

Per a mi la veu és un element important, una eina de treball i comunicació. La meva relació amb la polifonia és extensa, cantant en grups de polifonia tradicional com La mata de jonc, o grups on fem temes polifònics catalans i occitans com Semproniana, Mirabèl i Tres de Ronda. Quant et submergeixes dins la polifonia, la connexió entre cantants és el que la fa especial. A l’autoretrat Instruments de vent em defineixo com una persona musicalment dual, la que toca i la que canta. I és l’aire, el Pneuma, el que ens fa sonar a tots dos i em dóna timbres diferents. Moltes vegades al cant tradicional no es busca l’hegemonia de les veus, tot al contrari; es busca el caràcter personal de cada veu, el seu color i a la vegada crear un so empastat. Les veus s’uneixen però mantenen la seva personalitat.

COR DE POLIFONIA TRADICIONAL-EL COLOR DE LA VEU (2)Imatge 18. Cor de policromia tradicional

Per plasmar gràficament els diferents colors de la veu creo el Cor de policromia tradicional, un conjunt de sis pulmons amb formes, colors i textures diferents on s’intueixen també els plecs que fa l’acordió emulant els bronquis. Per posar so a aquests pulmons demano la col·laboració a la Gina, en Miguel i la Magalí, uns bons amics amb qui ja hem cantat junts fent un viatge per Occitània. Estem encantats de cantar plegats, valgui la redundància. M’inspiro en Dieter Schnebel[1] que investiga sobre els possibles sons de la veu associada al moviment. A la seva peça Maulwerke hi apareixen infinitud de timbres.

IMG_6048Imatge 19. Sessió d’improvisació

Per arribar a aquesta varietat de registres i veure com la veu es relaciona amb diferents colors i textures, fem improvisacions on treballem la pràctica de cantar el que pintem o pintar el que cantem simultàniament. El terme cantar en aquesta fase d’experimentació inclou diferents registres com: cridar, parlar, xiular, xiuxiuejar, fer onomatopeies, gàrgares, riure, badallar, esternudar.

Ens col·loquem en cercle amb un paper davant de cada intèrpret i gran varietat de materials per pintar al centre. Iniciada la improvisació, ens passem els traços-melodies de paper en paper. Primer és una interpretació individual on poc a poc les veus s’hi van acumulament creant una harmonia a la vegada que el so és va plasmant al paper i es defineix el color de la veu de cada intèrpret.  Sorgeixen moments de bellesa inesperada i de caos fascinant, l’efecte és d’estar més que mai amb les orelles obertes per rebre les diferents propostes dels companys i afegir-n’hi de noves.

Finalment componc un cant de treball titulat Policromia vocal[2] que relata l’experiència exercida. Aquesta peça  polifònica, és interpretada al final de la improvisació que acaba amb un acord de E7 (dominant del tema que és en La menor) per entrar tots a la vegada. Amb els dibuixos que hem fet penjats al pit i cantant davant del públic els mostrem el color de la nostra veu.

A la setmana cultural de l’escola Xamfrà del Raval a Barcelona, fem una petita mostra del color de la veu titulada Traç de música. A nivell performatiu col·loquem una càmera web transmetent en directe el que succeeix a la taula de dibuix en una gran pantalla, així el públic pot observar en detall el treball en directe de cada intèrpret. La performance sorprèn i no deixa indiferent a ningú. Nosaltres temíem que la peça fos massa llarga però la gent  ens comenta que passen moltes coses en poc temps i és interessant.

Amb aquesta nova experiència he descobert nous timbres i tractaments possibles de la veu. El que amb la polifonia tradicional t’arriba a través de la oïda, a la performance del Color de la veu s’incrementa a través la vista amb el gestos i els traços de colors. Això em fa aflorar  timbres diferents perquè tinc més estímuls i possibilitats expressives a l’abast de la ma.

[1] Nascut el 1930 a Lahr, Alemanya, compositors postmoderns que desafia la  definició de la música buscant els seus límits, i investiga sobre els sons inusuals del propis ésser humà.

[2] Vegeu partitura al DVD annex

Anuncis