Poètica de l’acordió

L’acordió és un instrument flexible, mòbil i versàtil que pren vida a escena i té els seus propis conflictes

IMG_0600Imatge 24. Assajant amb la Mar Aumedes

La poètica de l’acordió indaga en els aspectes més orgànics de l’instrument. A escena, l’acordió té mobilitat i visualment és molt atractiu per la seva forma i el seu moviment. Així doncs no és d’estranyar que moltes vegades el clown l’utilitzi pels seus espectacles com a company d’escena.

Fa uns anys vaig treballar com a músic i clown en varies companyies teatrals d’escenari i de carrer. Fèiem gags on  l’acordió esdevenia una màquina d’escriure, altres on les meves mans esdevenien titelles i no volien tocar l’acordió  o un gag on l’acordió es partia i en operar-lo, a manxa oberta, en sortia un petit acordió de dins.

En aquest últim número utilitzava un sistema de partició de l’acordió que no permetia tornar-lo a muntar fàcilment. Amb aquest nou projecte entre mans decideixo posar-me a treballar en aquest aspecte per buscar un bon sistema de partició de l’acordió i veure que en pot sortir escènicament.

Sovint penso que el meu instrument té doble personalitat, com una serp amb dos caps, un la melodia i l’altre l’acompanyament. Per això vull que definitivament prengui vida amb aquesta doble personalitat i entri en conflicte a escena. I per això calia profanar l’instrument, trencar-lo pel mig i esventrar-lo.

Amb en Gerard Termes[1], lutier jove i amb ganes d’investigar, fem proves per dur-ho a terme. L’acordió amb que vaig iniciar-me com a instrumentista, un Dino Bafetti Sol/Do de l’any 2004 ens serveix de banc de proves. Encarreguem un parell de manxes noves i amb uns imans ideem un sistema de partició net i clar que també permet tornar a ajuntar les dues parts de l’acordió ràpidament. Així l’efecte sorpresa inicial és de trencar-se igualment però després es pot tornar a muntar  i seguir tocant amb ell, o fins i tot fer sonar les dues parts per separat.

Per donar més joc a l’invent creo una taula metàlica on els acordions hi queden enganxats i poden sonar perfectament perquè la manxa queda tapada per la pressió dels imans contra la taula.

Per  poder manipular les dues parts de l’acordió amb facilitat treballo conjuntament amb la Mar Aumedes. Creem una seqüència còmica per donar vida a les dues parts de l‘acordió: jo sóc a escena tocant l’instrument i de sobte es parteix pel mig, ella entra a escena i per ajudar-me agafa la part rítmica de l’acordió mentre jo surto d’escena amb la part de la melodia per mirar de buscar una solució, la Mar descobreix que posant l’acordió sobre la taula metàl·lica sona i comença a jugar-hi, surto jo i poso la meva part de la melodia a la taula i comencem a tocar plegats. En aquest moment les dues parts de l’acordió passen a ser titelles manipulades per nosaltres, establim un diàleg entre ells fins que es discuteixen i arriben a fer un duel. Finalment els separem de la confrontació i busquem una solució amistosa entre les dues parts que tornen a la tranquil·litat i s’uneixen finalment per tornar a tocar juntes en un sol cos.

Componc un tema per escenificar el fet que diu així:  És en la discordia que troben la certesa, un moment de dubte i apareix la bellesa. Jo porto el ritme (canta la part rítmica de l’acordió: Mar) i jo la melodia (canta la part melòdica de l’acordió: Pol) i entre tots dos podem fer l’harmonia.(és el moment en que s’uneixen). El tema és amb un ritme 5/8 i una melodia en Lam que permet improvitzar bé en una situació incomoda i poc habitual per l’acordionista.

IMG_0775Imatge 25. Taula metàl·lica amb l’acordió esventrat

En aquesta performance el clown hi és present d’una manera poètica més que no pas de rialla pura i dura. I pot ser l’inici de tota una història entre les dues parts de l’acordió que més endavant podrem continuar desenvolupant amb més profunditat. La poètica de l’acordió em torna a acostar a la faceta de clown i m’obre un munt d’idees i ganes de investigar amb tots els nous elements que aquest experiment performatiu m’ha ofert.

Per altra banda treballant amb en Gerard Termes, el lutier, s’obra una nova línia d’investigació. M’an vingut ganes de tornar a obrir l’acordió per buscar-hi noves utilitats sense por que es trenqui i crear i idear Acordions inventats  però que sonin de veritat.

 

[1]http://gerardtermes.blogspot.com.es/ (consultada el maig del 2015)

Anuncis