Músiques pentagramades

Les Músiques pentagramades surten d’un divertiment per suggerir idees musicals a través del llenguatge visual. Totes elles esdevenen una història musicada per explicar com sorgeix una idea musical i el seu desenvolupament posterior.
El format original és una performance en directe on l’artista interdisciplinari Pol Aumedes posa música a la projecció amb el seu acordió diatònic i una loop station.

muspent

Les Músiques pentagramades surten d’un divertiment i un exercici d’imaginació. Sobre una moqueta blava, amb una corda imitant el pentagrama com a base creativa, començo a posar-hi elements per a fer partitures visuals com les que ja havia treballat anteriorment (veure enllaç). Una pluja d’idees per suggerir una idea musical  a través del llenguatge visual. Totes elles fotografiades creen una col·lecció interessant.

El simple fet de voler compartir aquestes fotografies al Facebook m’obliga a seleccionar-les i ordenar-les amb un sentit narratiu aproximat. És com fer una exposició virtual, un lloc on mostrar l’obra que t’obliga a presentar-la d’una manera polida.

3.2.1 COIXÍ HARMÒNICImatge 20. Coixí harmònic.

Sempre amb la idea d’eixamplar els eixos a treballar em proposo musicar-les en directe mentre les fotografies es van projectant una rere l’altre en una pantalla gran. El mateix que faig amb els Acordions inventats però aquesta vegada les obres gràfiques no són físiques, són immanents i fugisseres com la música que les acompanya.

Com a fil narratiu inicial utilitzo el tema Inventio que desenvolupo amb l’ajuda d’una loop station per anar creant una base i acumular a les fotografies idees musicals.

6 POLIFONIAImatge 21. Polifonia

La primera part dels discurs narra la recerca d’una melodia i la seva interpretació final, des de l’esbós fins a l’harmonització final. Aquesta part és acumulativa (gràcies a la loop station) i va sumant elements musicals com un riff melòdic, un acompanyament rítmic, una base harmònica, un pont, un solo d’acordió i dues veus cantades.

A la segona part, el discurs es trenca amb elements sorprenents i diversos gags. El ritme de canvis musicals s’accelera i es combinen estils musicals molt diversos com una nadala, un tema jazz, una ranxera, una sardana curta, un politò i clústers simulant petards. La idea és incloure temes coneguts que involucrin al públic intentant pensar que voldrien escoltar en veure cada imatge concreta. Amb aquesta progressió pretenc fer una corba que vagi in crescendo per arribar a una bogeria final interpretada amb una traca final de festa major a la fotografia Piromusical.

 

IMG_0087
Imatge 23. Dimorfoteca Mutant

Al més d’abril tinc la proposta per part de l’Espai d’Arts de Roca Umbert de fer una intervenció artística de caire gràfic a l’Aparador: un espai expositiu que consisteix en un vidre d’ 1,5 m x 3 m situat a l’espai públic. Per crear Dimorfoteca Mutant, parteixo de la idea de Músiques pentagramades on el pentagrama serveix de base creativa per afegir elements i crear diverses idees musicals, però en vario una mica el concepte: faig que sigui el propi pentagrama que variï per donar lloc a diferents elements. Parteixo d’una partitura musical estàndard, el tema  Dimorfoteca, que es va transformant en diversos elements a partir de la idea de pentagrama mutant. Per exemple: en un estenedor de roba, uns fils elèctrics plens d’ocells, un joc de marcianitos i comecocos, uns edificis, unes notes que esdevenen animals.

Amb aquesta idea el llenguatge musical, que a vegades resulta illegible per la gent que no el sap desxifrar, esdevé un llenguatge comú i creatiu. Durant el més que exposo Dimorfoteca Mutant a l’Aparador de l’Espai d’arts la gent em suggereix possibles mutacions del pentagrama. Gent que no sabia que amb cinc línies es podrien dir tantes coses a part de notes i ritmes musicals.

Així doncs, les  Músiques pentagramades esdevenen poemes visuals i Dimorfoteca Mutant una partitura interactiva i multi interpretable. Dos jocs d’imaginació similars.

Anuncis