Músiques pentagramades

Les Músiques pentagramades surten d’un divertiment per suggerir idees musicals a través del llenguatge visual. Totes elles esdevenen una història musicada per explicar com sorgeix una idea musical i el seu desenvolupament posterior.
El format original és una performance en directe on l’artista interdisciplinari Pol Aumedes posa música a la projecció amb el seu acordió diatònic i una loop station.

muspent

 

 

3.2.1 COIXÍ HARMÒNIC

La primera part dels discurs narra la recerca d’una melodia i la seva interpretació final, des de l’esbós fins a l’harmonització final. Aquesta part és acumulativa (gràcies a la loop station) i va sumant elements musicals com un riff melòdic, un acompanyament rítmic, una base harmònica, un pont, un solo d’acordió i dues veus cantades.

6 POLIFONIA

A la segona part, el discurs es trenca amb elements sorprenents i diversos gags. El ritme de canvis musicals s’accelera i es combinen estils musicals molt diversos com una nadala, un tema jazz, una ranxera, una sardana curta, un politò i clústers simulant petards. La idea és incloure temes coneguts que involucrin al públic intentant pensar que voldrien escoltar en veure cada imatge concreta. Amb aquesta progressió pretenc fer una corba que vagi in crescendo per arribar a una bogeria final interpretada amb una traca final de festa major a la fotografia Piromusical.