Arran del meu viatge al Quebec l’any 2016, vaig comprendre el sentit real de la paraula salvatge, sauvage en francès. Quebec és un país amb un territori 48 vegades més gran que Catalunya i amb la mateixa població. Allà pots copsar la natura en tota la seva immensitat amb territoris plens de boscos i fauna salvatge com les balenes, foques, castors o els mascarells (ocells que nien a l’illa Bonaventure).
Amb aquestes imatges i vivències al llarg del viatge, faig dibuixos amb grafit, llapis i goma. Uns dibuixos sense pretensió realista que pretenen extreure l’essència del traç i el moviment de cada ésser. Finalment aquesta indagació em porta a traspassar el fet figuratiu per, amb el gest i traç de cada un dels elements crear composicions que juguen a l’abstracció.
L’experiència no solament va ser naturalista sinó social. Vaig conèixer la cultura dels amerindis, els primers habitants del Quebec. Ells respecten els animals i les plantes i en fa un us raonable i equilibrat. En Fèlix i l’Elvira, amics del Quebec, em parlen del concepte de Reensauvagement, de com podem tornar a connectar amb la natura des de la vivència en primera persona en experiències que posen en valor els coneixements dels amerindis.
Fer foc amb les eines que ens dona la natura n’és un exemple. Aquesta experiència viscuda de primera ma va ser molt reveladora. Els amerindis també feien servir l’escorça del bedoll (Betula papyrifera) per fer les seves canoes i per a dibuixar-hi. Amb aquest material extret dels arbres començo a fer-hi dibuixos amb carbonet, un suport ideal per plasmar la natura Quebecoise.
Posteriorment a Catalunya amb l’escorça de bedoll creo diorames on es pot copsar l’essència dels colors, formes i textures del Quebec creant profunditats que em transporten altre cop als frondosos boscos del meu estimat Quebec.
Pol Aumedes 